Veia acabar els seus dies i mai no sabria per què en Joan no s’havia presentat a la cita. Ja feia seixanta tres anys d’aquell dia i no n’havia sabut mai res, RES!
Els dubtes, la por, la impotència i l’amargor havien sigut les seves companyes del llarg viatge que és la vida.
Truquen a la porta. Amb prou feines pot aixecar-se. Obre. És el carter. Una carta oblidada en un racó de correus durant seixanta tres anys.
Podrà morir tranquil·la. Per fi sabrà què va passar.
Sílvia Riera Balcells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari