La història de la campaneta

  

   Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 115.

   Conec una campana i una campaneta, de la mateixa família però una més petita. La campana fa un soroll més greu “nang, nang”, en canvi la campaneta al ser més menudeta fa un soroll més agut com ara “ning, ning”.

   On es troba la campana? En un parc, en una farmàcia, en un terrat..., no! A dalt del campanar! És la que toca les hores perquè el poble estigui situat.

   Quin és l’hàbitat de la campaneta? En un jardí, en una perfumeria, a la botiga del pa..., no! A l’escola està! La mestra és la que la toca perquè els nens ja saben que és l’hora de plegar! El seu “ning, ning” és tan alegre que fa ganes de saltar, ballar, cridar, cantar...

   Després d’escoltar la campaneta tots els nens corren i corren i corren tot menjant el berenar que els duen les mares a la sortida de l’escola i que pot ser una pera, una altra fruita o, fins i tot, un bocinet de pa.
   Arribats a la plaça de l’església jugaran a bales, a fet i amagar i, fins i tot, al “veig, veig”.
  –Veig, veig... una campana a dalt del campanar, que sembla la mare de la campaneta que té la mestra per tocar.
   Quan fosqueja i ja fa fresca, se’n van tots cap a casa a sopar i a dormir fins l’endemà que els desperti la campana d’allà a dalt del campanar.

Laura Quicios