Duien tant temps anant junts a tot arreu que fins i tot aquesta nova proposta d’anar a buscar feina a Italià la van fer junts. Un dia, ja essent a Italià, el Nil va anar a fer la seva primera entrevista. Era a un restaurant d’aquests típics toscans: parets folrades de paper, estovalles de gran qualitat, flors a totes les taules, és a dir, d’allò tan vintage. De seguida un cambrer el va fer passar al despatx del cap. El Matteo, amo del restaurant, li va dir:
―Buon giorno
―Buon pomodoro, signore Matteo!
El Matteo va fer cara d’estrany i li va contestar: “Grazie per i complimenti”.
Al sortir de l’entrevista en Nil feia cara de pensatiu, quan de sobte el Marc, el seu amic, li va demanar:
―Com ha anat tot?
―Crec que bé, però hi ha una cosa que no entenc massa. Només entrar al despatx li he dit “Buon pomodoro, signore Matteo” i m’ha contestat donant les gràcies. El Marc no podia parar de riure, quan de seguida li va dir:
―Nil, amic meu, si t’agafen de la feina ja pots anar estudiant italià, ja que li has dit al teu futur cap “Bon tomàquet” en comptes de “Buon pomeriggio”, que vol dir ‘bona tarda’.
Àngela Soteras Salvador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari