Sempre ens quedà el comodí de l'experiència

Ens vam trobar després de molt de temps amb en Joan i el primer que vam comentar va ser el gran record que teníem de la joventut única que vam viure. Vam fer una gran reflexió sobre el que estem vivint ara a com vivíem abans.

  Joan: Quan som nens, juguem a fer d'adults, ens posem una corbata o un vestit dels nostres pares i comencem a fingir que som madurs. En canvi, quan ens fem grans, sembla que hi hagi un procés invers... És com si tornéssim a ser nens, juguem a fer-nos mal, diem frases que disten de la racionalitat, juguem a ser pares, competim amb els altres, ens il·lusionem amb tonteries i tenim por d'infinitat de coses...

  Gerard: La diferència és que quan un nen es cansa de jugar, mira cap a un altre costat i s'il·lusiona amb una altra cosa, oblidant el que feia anteriorment, en canvi, quan un adult es cansa de la seva vida, poques vegades en pot defugir, o aparcar-ho tot en un racó de l'habitació, tot i així ho fa.

  Joan: Nosaltres com a adults no és fàcil fer front als problemes, no és fàcil somriure quan ho fas sol, ni molt menys, no és fàcil plorar sense algú que t'eixugui les llàgrimes, no obstant, des que ens allunyem dels dolços anys puerils, tots sabem què comporta entrar en el joc de la vida i no podem defugir de la nostra partida, sinó que hem de tirar el nostre dau i provar sort i, si perdem, tornar-ho a provar. Hem de ser nens madurs i adults il·lusionats. I si per alguna cosa ens quedem perduts en alguna casella, sempre tindrem el comodí de l'experiència.

  Gerard: Quina gran reflexió hem arribat a fer en tan poc temps! Sembla estrany el que provoquen aquestes begudes energètiques: et donen una energia per reflexionar que és massa!

Laura Santiveri Ribalta