Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

dilluns, 4 de juny del 2012

De qui és la culpa?


Una vegada hi havia un home que anava passejant pel carrer. De prompte, trepitja una pell de plàtan i cau a terra. La gent que el va veure va anar a ajudar-lo per tal d’aixecar-lo i comprovar si es trobava bé. Quan van veure que l’home es trobava fora de perill, la gent va començar a fer-li preguntes:
 Però, no mires per on camines? –deia un home.
És que no has vist la pell de plàtan? –deia una dona.
Has d’anar amb compte quan camines! –deia una altra senyora.
L’home, decebut al veure que tothom el feia culpable, no va poder callar més i va dir:
Però, per què em culpeu a mi de tot? No té també culpa qui ha tirat la pell a terra?

Empar Pérez Aracil

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari