Un poema-reflexió: "Els dies"

Avui quan m’he llevat, he obert les persianes i feia un sol esplèndid. Tenia ganes de viure el dia d’avui i em preguntava com seria. Quan despertes, mai saps el que t’espera i com acabarà. Cada dia és un nou dia diferent i singular, de cap a peus nou de trinca, tot ell llest per estrenar.
   Al cap d’una estona, però, tenia por que el dia fos dolent com el d’ahir, fins que una amiga m’ha dit que el d’ahir, ahir es moria i ja mai més tornarà.

Aquest fet m’ha fet reflexionar i m’he adonat que no cal que em preocupi per coses passades, perquè ja no hi podem fer res. El passat és aquest i ja ningú el pot canviar.
   En acabar el dia pensava en el demà. Tornava a estar en aquells moments de confusió i preguntes, però, després d’adonar-me que no puc fer res per l’ahir, veig que tampoc puc fer res pel demà. Que demà vingui o no vingui el de demà ningú ho sap i, si ve, serà un nou dia amb altres ulls i altre nas, amb una boca distinta i un caminar diferent. No sé què m’espera demà i crec que tampoc ho vull saber, perquè m’agrada aquesta màgia de no saber el que ens espera a les pròximes vint-i-quatre hores.
   Cada dia és un nou dia, tot ell únic i especial. Així doncs, aprofitaré l’avui i viuré cada moment del dia com si fos l’últim.

Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 341.

Sílvia Riera Balcells