La llegenda dels "Pingüins en el pol equivocat"

  

Carles Cano. Poemes sense diminutius. Alzira: Bromera, 2007, p. 62-64.

   Fa molt de temps, en un país tan llunyà que costa d’imaginar, hi vivia la reina de les Neus.

   Aquesta, un dia, va decidir organitzar un convit en el seu plau de gel. Com que volia que fos una gran festa, hi va invitar a tota la colla de pingüins.
   No us podeu imaginar la il·lusió que els va fer als pingüins que la reina de les Neus els invités, i per això varen treure els seus millors vestits: una camisa blanca i una jaqueta negra amb una gran cua partida en dos.
   Quan tots ja estaven a punt per marxar, el pingüí que duia l’adreça, escrita en una volva de neu, enllustrant-se les sabates, la va trepitjar sense voler, amb tanta mala sort que se n'ha esborrat un tros, precisament on estava apuntat el pol. Mare de Déu, quin desastre! Ara els pingüins no saben a quin pol han d’anar, si al sud o al nord.
   El pare pingüí ha decidit jugar-s’ho a cara o creu amb la moneda més brillant de tot el poblat, i suposo que us podeu imaginar què va passar, no? Per si no us ho podeu imaginar, us diré que es van equivocar de pol.
   Al veure que els pingüins no arribaven, la reina de les Neus es va enfadar molt. Mai un grup tan gran l’havia deixat plantada; va decidir enviar els óssos blancs perquè els vigilessin i no tornessin mai més per allà.
   I bé, ara ja sabeu per què no hi ha pingüins en un pol i, si els voleu trobar, no aneu mai cap al nord.

Judit Suñer