Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 28.
Després de passar-me vuit hores seguides escalfant la cadira i escoltant les lliçons dels meus mestres, per fi ha arribat l’hora de poder sortir de l’escola. Estic cansat i tinc ganes d’esbargir-me. Me’n vaig a casa meva i començo a jugar. Però de seguida m’he de posar a fer els deures perquè demà no em tornin a castigar sense pati; les hores passen i la mare encara no m’ha cridat per sopar. Miro a l’agenda tots els deures que he de fer: de llengua els exercicis de promoms i articles; de matemàtiques, problemes de geometria; de geografia, els rius i muntanyes d’Europa (i estudiar!), perquè els he de saber situar damunt el mapa, de ciències naturals, el llistat de planetes sencer i ordenat. Miro el rellotge i veig que ja ha passat massa temps. Pregunto a la mare si ja té preparat el sopar, però em contesta que no. Suplico que s’acabi el dia d’una vegada per totes. La panxa es remou de la gana que tinc i em comença a fer un mal de cap horrorós. Sento que al final explotaré de tants deures i de tant estudiar!
Albert Pagès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari