"Pa amb tomàquet" en prosa

Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 48.

   Fa molt i molt de temps, Déu (que tot ho decidia) va triar que nosaltres seríem catalans. Sabeu per què ho va fer? Doncs, ni més ni menys, perquè poguéssim gaudir d’un menjar suculent: un bon pa amb tomàquet, amb un raget d’oli i, si volem, una mica de sal per augmentar-li el gust. A més a més, perquè aquest àpat sigui excel·lent, el pa ha de ser de pagès i el tomàquet ben madur, però, compte, sense passar-nos!
   Sabeu què més va donar-nos Déu (que tot ho decideix) a nosaltres, els catalans? Un bon embotit: pernil o llonganissa per acompanyar i fer més bo el pa amb tomàquet. De tot això, diuen que la gent d’Osona, els osonencs, en sabem molt i hi tenim molta traça.
   A part de tot el menjar, Déu (que tot ho decideix) també va donar-nos una última cosa molt i molt important: bons amics a la taula, per gaudir de l’àpat tots junts, en companyia, mentre xerrem i conversem, que això sol fer despertar sempre la gana.
   No ho oblideu mai: el menjar, i sobretot el pa amb tomàquet, és més bo i més saludable si el compartim amb la nostra gent.

Sandra Raya Tió