Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

dissabte, 28 de maig del 2011

VIURE VORA EL TREN


Els Rocabruna vivien fa generacions al Mas Campaner. Era un Mas força confortable tret per una cosa: estava a tocar de la via de tren que uneix Oristà i Sant Jaume de Frontanyà.
   Aquest fet comportava que la vida dels Rocabruna girés al voltant del tren: el Pare era maquinista, com ho havien estat l’avi i el besavi, i la Mare venia bitllets a l’estació d’Ososmort. De fet, va ser gràcies al tren que es van conèixer.
   Per això, quan el Jan, fill únic dels Rocabruna, va arribar amb la notícia que l’havien agafat per protagonitzar una important pel·lícula, hi va haver enrenou al Mas. Per als pares, era una deshonra a la família que seguís amb la tradició, i més després d’haver-li regalat any rere any fabuloses maquetes de tren.
   Al final, el Jan va rebutjar el paper i es va dedicar a l’ofici familiar arribant a tenir una vida força confortable, si tenim en compte que mai li van agradar els trens.

Daniel Cuenca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari