Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

dilluns, 16 de desembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (i III)


Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli



L’EQUIVALENT  (Meritxell Martínez Subiràs)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit màgic misteri, pau silenciosa i obscuritat
estrellada, el dia estrés agitat, claror enlluernada i soroll
emmotllat, l’hivern clara foscor, trista alegria i fred
abrigat, la primavera joiosa inspiració, pluja esperançadora i somnis poncellats,
l’estiu experiències viscudes, moments exprimits i calor amarada,
la tardor ombra envermellida, fulles cruixents i intrepidesa
abatuda.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Meritxell sacrifici per a la recerca d’un interès amagat.


L’EQUIVALENT (Meritxell Morcillo)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit un forat negre teixit de parracs
de neu, el dia la llum naixent
del matí, l’hivern l’escalfor de la llar
de foc, la primavera l’eufòria exuberant,
l’estiu calor i remor de persones,
la tardor fulles caient, grocs, verds
i marrons.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Meritxell pura des del naixement.


dissabte, 30 de novembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (II)


Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli


L’equivalent (Laida Elizondo)

L’equivalent de què?
            Tot, sempre,
té el seu equivalent:
            La nit un món d’ombres, silencis
i petits secrets, el dia una finestra transparent
a les rutines, l’hivern una habitació freda
i inhòspita, la primavera un prat ple de colors i aromes,
l’estiu vacances, crits de joia dels infants,
la tardor l’esquelet d’un bosc, olor d’humitat
i de fusta cremada.
            Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Laida vivint l’incertesa d’un moment.



L'equivalent  (Ángela Sáez)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     La nit foscor, fred, tothom es refugia
a casa seva, el dia tothom fa la seva feina,
l’hivern vestim els carrers i les cases,
la primavera totes les flors floreixen,
l’estiu el millor moment de l’any,
la tardor les fulles cauen i els bolets
surten.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Ángela moltes paraules se’n van volant.


L'equivalent (Pol Garcia)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit evoca els temors més obscurs i
amagats, el dia les rialles
i l’alegria, lhivern un mar de boira
fins a les dotze, la primavera la sang altera,
l’estiu tot el que és bell reviu,
la tardor vents de tramuntana
amb fervor.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Pol, que bo!

L'equivalent (Laura Pujols)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit uns ulls tancats,
tot és gris, el dia un papalló bat
les ales, l’hivern un raig de llum dins el cor,
la primavera, un color intens,
l’estiu una copa a la vora del mar,
la tardor olor de tancat i fulles
seques.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Laura, amb una rialla cara al vent.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (I)


..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli




L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)

L'equivalent de què?
Tot, sempre, 
té el seu equivalent. 
la nit, una caixa de sabates
foradada, el dia un llençol blanc
estès al planell, l'hivern, mantes
bufandes i algun refredat, la primavera
explosió de colors, l'estiu, vestits, remullades
i massa calor, la tardor, pluja, gotes,
paraigües.
Jo, si per un atzar algú crida el meu nom,
diré Mariona innovadora de la màgia moderna.

L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)

L'equivalent de què?
Tot, sempre, 
té el seu equivalent. 
la nit una cortina negra 
amb botons lluminosos, el dia un passeig
pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la llar de foc
l'estiu, festa major, alegria i diversió, 
la tardor, castanyes i bolets, 
ventall de colors càlids. 
Jo, si per atzar algú crida el meu nom, 
diré Sònia amb un somriure de felicitat. 

L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)

L’equivalent de què?
                                               Tot sempre,
té el seu equivalent:
                                   la nit temps de silenci
i de son, el dia temps de moviment
i veus, l’hivern boira, fred
i papers, la primavera el verd florit,
l’estiu aigua i temps lliure,
la tardor fulles grogues, temps suau
i càlid.
                                   Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré M. Àngels verdaguerejant tot temps.