..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli
L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)
L'equivalent de què?
Tot,
sempre,
té el seu equivalent.
la
nit, una caixa de sabates
foradada, el dia un llençol blanc
estès al planell, l'hivern, mantes
bufandes i algun refredat, la primavera
explosió de colors, l'estiu, vestits,
remullades
i massa calor, la tardor, pluja, gotes,
paraigües.
Jo,
si per un atzar algú crida el meu nom,
diré Mariona innovadora de la màgia moderna.
L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)
L'equivalent de què?
Tot,
sempre,
té el seu equivalent.
la
nit una cortina negra
amb botons lluminosos, el dia un passeig
pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la
llar de foc
l'estiu, festa major, alegria i diversió,
la tardor, castanyes i bolets,
ventall de colors càlids.
Jo,
si per atzar algú crida el meu nom,
diré Sònia amb un somriure de felicitat.
L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)
L’equivalent de
què?
Tot
sempre,
té el seu
equivalent:
la nit temps de silenci
la nit temps de silenci
i de son, el dia temps de moviment
i veus, l’hivern boira, fred
i papers, la primavera el verd florit,
l’estiu aigua i temps lliure,
la tardor fulles grogues, temps
suau
i càlid.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré M. Àngels
verdaguerejant tot temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari