Diferents punts de vista
La gent quan em veu s’espanta, d’altres en canvi, em busquen i m’utilitzen per salvar vides. Fins i tot hi ha llocs on em col·leccionen: m’envasen a dins de diferents tubs i m’enganxen una etiqueta a l’exterior que em distingeix dels altres. Sóc vermella i tinc una olor especial. Tots em tenen dins seu, no em veuen però saben que estic allà, i quan per fi em faig visible, criden i ploren. Sempre que algú es fa mal sóc allà, fent-li companyia, i no marxo fins que es cura. És per això que no entenc per què tothom m’odia tant.

─Sí, ets més atractiva i tens un color molt més vistós que el meu, però jo els aporto vida i tu en canvi, sovint els la treus ─va contestar la goteta d’aigua.
Llavors la goteta de sang va agafar i es va llançar al mar perquè volia ser igual que la goteta d’aigua, orgullosa de la seva decisió. I allà, dins les profunditats, es va esvair com l’aigua.
Llavors la goteta de sang va agafar i es va llançar al mar perquè volia ser igual que la goteta d’aigua, orgullosa de la seva decisió. I allà, dins les profunditats, es va esvair com l’aigua.
No imagino una vida sense tu
Des que vaig néixer que formes part de mi. Sempre que et necessito, allà et tinc, preparat només per a mi. Has aconseguit transformar els mals moments en bons, tranquil·litzant els meus plors nocturns, la meva tristesa i també els meus nervis. La veritat és que em costa imaginar-me la vida sense tu. Ara, però, els meus pares em demanen que et deixi, que t’abandoni, perquè hi ha algú altre que et necessita més que jo. No vull deixar-te, m’agrada tenir-te a prop dels meus llavis i fer-te alguna mossegadeta de tant en tant.

Meritxell Ribas Grèbol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari