En Pere sense por

***

(a partir del poema "En Pere sense por" de Núria Albó)


Hi havia una vegada un nen que es deia Pere que somiava cada dia a saber què era la por. Ell no l’havia vist mai i, per tant, tenia curiositat per veure com era. No sabia si era bona o dolenta, si era bèstia o persona, si era blava o vermella, si reia o feia ganyotes, però ell sabia que existia. Un bon dia es va trobar en Marc, un amic seu i li va demanar si sabia com era la por. En Marc, sorprès per la pregunta, es va quedar una estona pensant i li va acabar dient que ell tampoc l’havia vist mai però que creia que era blanca i bona. En Pere no estava gaire convençut de la resposta del seu amic i, anant de camí cap a casa seva, es va trobar amb en Pau, el seu cosí, i li va fer la mateixa pregunta. En Pau assegurava haver vist la por un dia mentre dormia i la descrivia com una persona dolenta. Tot i així, en Pere seguia sense estar convençut ja que va pensar que quan dorms somies i que els somnis no són reals. Per tant, va veure que l’opinió del seu cosí era tan respectable com les altres però que no li deixava clara la imatge de la por. És per això que quan va arribar a casa es va trobar amb la seva mare fent el dinar, li va fer un petó i li va demanar a veure com era realment la por, ja que havia sentit diverses opinions però cap l’acabava de convèncer. La seva mare li va respondre que la por no era ni bona ni dolenta, ni bèstia ni persona, ni blava ni vermella, ni reia ni feia ganyotes, sinó que era tal com cada un la volia veure. Cada persona té una percepció diferent de les coses i és per això que tu, fill meu, t’has de crear la teva pròpia imatge de la por. Potser mai arribaràs a veure-la però, segurament, al llarg de la teva vida la sentiràs moltes vegades. És per això que l’únic que t’ha de preocupar és aprendre a vèncer-la, aprendre a ser més fort que ella.

Elena Basagaña

***Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 208.