Poemes aconduïts..., a partir de "L'equivalent" de
Joan Vinyoli
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
amb petits puntets blancs, el dia la llum
que m’ajuda a seguir, l’hivern un enemic
a combatre, la primavera un alè,
l’estiu descans, pluja d’estrelles,
la tardor plena de fulles de tots colors.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Elena plena d’inseguretats.
Elena Basagaña
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit el silenci
del tràfec
diürn, el dia el naixement
de mil i una
oportunitats, l’hivern un llençol blanc
que
reposa sobre les muntanyes,
l’estiu brisa marina i olor de
sal,
la tardor llar de foc, castanyes
i bolets.
Jo, si per atzar algú crida el
meu nom, diré
Alba dona de somriures i tempestats.
Alba Pujadas
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
La nit un gintònic; el dia una birra,
la primavera suc de cirera,
l’estiu un vinet vora el riu,
la tardor un caldo ben calentó.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom, diré Miquel i prou.
Miquel Aguilar
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
La
nit una piscina fosca plena de llums, el
dia un gegant curiós
que vol abraçar el món, l’hivern
un allau
de neu gelat i trist, la
primavera un ram de flors,
l’estiu diversió, festa major i bona companyia,
l’estiu diversió, festa major i bona companyia,
la
tardor ple de color.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Cristina plena d’alegria.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Cristina plena d’alegria.
Cristina Torrents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari