Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

divendres, 20 de maig del 2011

DOS MICROCONTES


Diferents punts de vista

   La gent quan em veu s’espanta, d’altres en canvi, em busquen i m’utilitzen per salvar vides. Fins i tot hi ha llocs on em col·leccionen: m’envasen a dins de diferents tubs i m’enganxen una etiqueta a l’exterior que em distingeix dels altres. Sóc vermella i tinc una olor especial. Tots em tenen dins seu, no em veuen però saben que estic allà, i quan per fi em faig visible, criden i ploren. Sempre que algú es fa mal sóc allà, fent-li companyia, i no marxo fins que es cura. És per això que no entenc per què tothom m’odia tant.
   ─Tan dolenta sóc? Com t’ho fas tu, perquè t’estimin tant? Jo sóc més bonica i crido molt més l’atenció que tu... ─va dir la goteta de sang.
   ─Sí, ets més atractiva i tens un color molt més vistós que el meu, però jo els aporto vida i tu en canvi, sovint els la treus ─va contestar la goteta d’aigua.
   Llavors la goteta de sang va agafar i es va llançar al mar perquè volia ser igual que la goteta d’aigua, orgullosa de la seva decisió. I allà, dins les profunditats, es va esvair com l’aigua.

No imagino una vida sense tu

   Des que vaig néixer que formes part de mi. Sempre que et necessito, allà et tinc, preparat només per a mi. Has aconseguit transformar els mals moments en bons, tranquil·litzant els meus plors nocturns, la meva tristesa i també els meus nervis. La veritat és que em costa imaginar-me la vida sense tu. Ara, però, els meus pares em demanen que et deixi, que t’abandoni, perquè hi ha algú altre que et necessita més que jo. No vull deixar-te, m’agrada tenir-te a prop dels meus llavis i fer-te alguna mossegadeta de tant en tant.
   No entenc els meus pares, no puc comprendre perquè insisteixen en treure’m allò que més desitjo. Aquest Nadal se m’acabarà tot. «Si no el deixes abans de Nadal, els Reis mags no et portaran cap regal», em repeteixen constantment. I jo els contesto que el millor regal que em poden donar ets tu. Algun dia quan estigui preparat et deixaré, però mentrestant, xumet meu, el teu amo segueixo sent jo.


Meritxell Ribas Grèbol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari