–FOOOOC, FOOOOOOOC!
Al sentir això tothom que hi havia al bar va sortir corrent cames ajudeu-me direcció cap a un lloc segur. Ningú es va parar a comprovar si l’amenaça de foc era certa o no. Els clients sortien corrent deixant els cafès a mitges. Els cambrers sense esperar que la cafeteria fos buida ja eren fora, tot era una massa de gent dirigint-se de forma desesperada cap a les sortides d’emergència. Però no tothom corria cap a les sortides, un home anava contracorrent. Semblava el típic heroi que, sense pensar les conseqüències, anava a apagar el foc. Mentre avançava contra direcció parlava tot sol, en murmuris, tot raonant:
–Quins cambrers tan porucs, quan no són les taules plenes són els cambrers fugissers!
Josep M. Rocas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari