Vint-i-cinc de desembre, taula plena de menjar, divuit persones assegudes, ambient d’eufòria, papers de regals a terra, nadales sonant de fons, ampolles de cava mig buides, la televisió engegada… i el Nil, de cinc anys, que s’abaixa els pantalons davant de tot Déu i es situa en posició d’orinar.
―Què carai fas, Nil? –pregunta astorada la mare.
―Faig cas dels grans, sempre m’ho heu dit a casa! –respon ell tot convençut.
―Nil, per favor! Apuja’t els pantalons i torna a seure! –replica la mare.
―És que el tiet Andreu m’ha dit: “Pixa a la taula i beu a galet” després d’haver reclamat més de cinc vegades que tenia set i que ningú em fes cas!
Marc Rodríguez Juanola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari