― Però, no mires per on camines? –deia un home.
― És que no has vist la pell de plàtan? –deia una dona.
― Has d’anar amb compte quan camines! –deia una altra senyora.
L’home, decebut al veure que tothom el feia culpable, no va poder callar més i va dir:
― Però, per què em culpeu a mi de tot? No té també culpa qui ha tirat la pell a terra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari