41. Un adult, un pare o un mestre no ha de menysprear mai els llibres escollits lliurement pels joves. Seria com burlar-se dels seus gustos personals. La lectura també és un hàbit, una mecànica, i aquests llibres poden ajudar els joves com a mínim a llegir amb més fluïdesa. Ja descobriran textos que siguin millors. I recordem que nosaltres, els adults, tampoc no llegim sempre el millor ni per altíssims motius espirituals.
Emili Teixidor. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2012, p. 34.
Des de la meva pròpia experiència crec que és molt important condicionar el mínim possible les lectures dels infants. Evidentment que hi ha d’haver uns límits i unes regles, però recordo molt negativament quan els llibres de l’escola eren obligats, ja que pel simple fet que eren això, obligats, ja començaves a llegir-los amb desil·lusió. No vaig descobrir el plaer de la lectura fins que vaig poder escollir un llibre lliurement.
Tanmateix, recordo algun cas de companys meus, quan cursàvem primària, als quals la mestra tutora d’aleshores deia que no agafessin alguns llibres concrets del Bibliobús, perquè no eren adequats per a la seva edat. Si bé és cert que eren llibres per a adults, però, si ells sentien inquietud per a aquests, no hi veig el problema. De fet, crec que per a l’infant podia ser molt enriquidor, ja que ningú l'obligava a escollir aquell tipus de lectures.
Eva Pons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari