Era un dia qualsevol, en una ciutat qualsevol i en
un carrer concret, estret, fosc i amb olor de pixums.
Va entrar en aquella botiga de roba de segona mà,
potser s’hi havia aturat perquè era l’únic punt lluminós del carrer, el cas és
que hi va entrar.
De sobte va sentir una mena d’atracció incontrolable
per una jaqueta de cuir negre amb un forat a l’alçada del pit esquerra que
penjava al penjador de l’entrada. Se la va emprovar, es va mirar al mirall i
sense treure-se-la es va dirigir al taulell on hi havia la dependenta i va
pagar. El preu li va semblar molt i molt barat i va tenir la sensació que a la
dependenta li costava una mica desprendre’s d’aquella peça.
Va sortir al carrer, la gent corria amunt i avall un
cert caos es respirava a l’ambient. De sobte, es va adonar que es tractava d’un
robatori, una bala va passar fregant-li el nas i d’una manera inexplicable va
giravoltar i va penetrar al forat de la seva jaqueta negra de cuir.
Va caure a terra. La dependenta observava l’escena
des de l’aparador de la botiga. Quan va veure l’home estirat a terra, va
sortir, li va treure la jaqueta i la va tornar a penjar al mateix lloc on el client l’havia
trobat.
Mariona Prats Casadesús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari