Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

dilluns, 3 de març del 2014

Dia d'Or, dia de...


Es va aixecar de bon matí i es va trobar l’esmorzar preparat amb tot allò que més li agradava als peus del llit de la seva habitació. Va sortir al carrer per anar a treballar i es va trobar deu euros a terra. Quan va arribar a la feina, el cap el va fer cridar al seu despatx i li va apujar el sou. Quan va anar a dinar, va lligar amb la cambrera i es van intercanviar els números de telèfon. Després del dia tan esplèndid que estava tenint, va somriure interiorment en veure que tot el que feia li sortia rodó. De sobte va sentir un soroll estrident, va girar el cap i va veure com aquell cotxe li venia a sobre. A continuació, es va apagar tot. Sens dubte era un dia de sort... però no pas per a ell.

Isabel Hidalgo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari