Una cosa era certa: que el mixet blanc no hi tenia res a veure; allò era cosa del mixet negre.Sóc una dona d’uns vuitanta anys (no entrarem en detalls), que viu en una caseta enmig d’un poblet entre muntanyes. Tot i que amb la pastissera i el peixater hi tinc una gran amistat, la meva companyia quotidiana consta de dos mixets meravellosos: un de blanc i un de negre.
Cada dia al matí, després de fer un esmorzar magistral, començo a preparar el dinar. Mai sé quin suculent plat cuinaré, així que m’agrada investigar els ingredients de la nevera i deixar que les idees apareguin per la meva ment esvalotada. A continuació, escullo amb entusiasme la recepta, deixo tots els ingredients ordenadament sobre la taula, i vaig a fer la meva ronda matinera per comprar allò que em falta.– Bon dia, senyora Matilda! Què serà avui?
– Vull les taronges més fresques que tinguis!
– Ja sap que aquí sempre tenim el millor! Alguna cosa més?
– Avui no, vaig molt ben servida. Ja li portaré un plat del que prepari perquè crec que em sorprendré fins i tot a mi mateixa!
– Moltíssimes gràcies. Ja li diré a la meva dona que guardi gana!
Després de voltar una mica i de meravellar-me dels arbres i del riu que travessa el poble, torno a casa per acabar de preparar el plat del dia.
Però… sorpresa!, la meitat dels ingredients han desaparegut! I ja és massa tard per tornar a anar al poble. Ja fa més d’una setmana que succeeix aquest mateix incident. Potser és cert que hauria de canviar l’hàbit de deixar-ho tot sobre la taula, però sóc una dona de costums i m’agradaria poder confiar dins la meva pròpia casa.
Crido els dos mixets perquè vinguin. El blanc apareix de seguida mentre que el negre l’he d’empaitar una mica. Em miren amb cara de no haver trencat mai un plat.
– Quin de vosaltres s’ha menjat els ingredients?
No sé per què em molesto a fer aquesta pregunta, sincerament, mai n’he obtingut una resposta clara. Així que vaig a buscar algunes proves que m’ajudin a descobrir el culpable. De seguida, veig que al coixinet on dorm el mixet negre hi ha una llauna de tonyina buida (i val a dir que ben neta!). Així que arribo a la conclusió que ha estat cosa del mixet negre, no n’hi ha cap dubte! Mentre crido el mixet i el renyo, veig una cosa desconcertant: el mixet blanc acaba de jaure sobre el coixinet incriminatori.
Aixi que, després d’explicar-vos el meu dilema, us demano la vostra opinió:
– Vosaltres qui penseu que va ser?
Mònica GIMENO COMA
Tallers literaris
Universitat de Vic, març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari