Benvinguda

Llegirem i escriurem!

Aquest curs 2009-2010, amb exalumnes i alumnes de "Tallers literaris" de la UVic, procurarem donar contingut literari a aquest bloc. Contes, narracions breus i microcontes s'oferiran al lector, així com comentaris i crítiques de lectures diverses.

I el blog tindrà continuïtat més enllà d'aquest curs!...
Per això, aquest segon semestre de 2010-2011 pretenem seguir amb la tasca d'omplir de narrativa i de literatura de creació aquest espai obert a la xarxa.

El blog torna a estar operatiu!
"La literatura és l'única arma per lluitar contra l'oblit" Josep Pla

Els alumnes del Grau d'Educació Infantil i Primària que han escollit la menció Biblioteca escolar i animació a la lectura (curs 2011-2012) tornaran a donar vida al blog. Hi podrem trobar des de composicions escrites fetes pels mateixos alumnes, fins a recomanacions de llibres o d'adreces d'interès, o comentaris i suggeriments de recursos pedagògics sobre l'educació i la lectura.
Esperem que us agradi i us aporti encara més recursos per a la vostra formació!

I el blog es torna a despertar... Educació i Lectura (Menció de Biblioteca escolar i animació a la lectura, 2013-2014)!

A més podreu llegir unes creacions poètiques de les alumnes de Doble grau MEI i MEP de la Universitat de Vic (curs 2014-2015)!

I els alumnes del MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES de l'especialitat de Llengua i literatura catalana, castellana i anglesa del curs 2014-15 i del curs 2015-2016 han col·laborat també amb la seva producció literària!

I hi hem tornat el curs 2017-2018 i aquest 2018-2019!

A Didàctica de la literatura de Doble Grau (curs 2020-2021) també hem creat poesia "a la manera de"!

dissabte, 8 de febrer del 2014

L'ÚLTIM



Últim partit de la temporada, últim penal, es decideix tota una lliga. El president té el cava preparat i també la prima als seus jugadors. El meravellós porter Zamora es col·loca bé els guants, pica amb el taló del seu peu esquerre el primer pal de la porteria que defensa. Es centra al mig dels dos pals de la porteria. Un davanter suplent, que acaba de sortir al terreny de joc, xuta la pilota amb poca intensitat. Un raig de llum enlluerna els ulls de l’Aleix Zamora, que perd la pilota de vista. Gol! “pip-pip” final del partit de segona catalana.
 Laura Pujols

La confiança fa fàstic


-      

Bon dia, que té una barra de pa?
No, perdoni però això és una Drogueria i no hi ha res comestible aquí.
Ah, doncs té una garrafa de lleixiu?
Sí, això sí.
Quant val?
1,50€ 
Ah, d’acord. Bé, de fet no la necessito pas amb urgència. No sé ni per què he entrat perquè ja em semblava que no veníeu pas pa. Ah, saps què? L’altre dia la veïna del costat va tornar a entrar a casa seva amb un altre home. No sé pas què en farem d’aquesta noia, en una setmana ja en són cinc de diferents. En fi, me’n vaig al supermercat que em falta lleixiu i allà és més barat.

Meritxell Morcillo

dilluns, 16 de desembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (i III)


Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli



L’EQUIVALENT  (Meritxell Martínez Subiràs)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit màgic misteri, pau silenciosa i obscuritat
estrellada, el dia estrés agitat, claror enlluernada i soroll
emmotllat, l’hivern clara foscor, trista alegria i fred
abrigat, la primavera joiosa inspiració, pluja esperançadora i somnis poncellats,
l’estiu experiències viscudes, moments exprimits i calor amarada,
la tardor ombra envermellida, fulles cruixents i intrepidesa
abatuda.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Meritxell sacrifici per a la recerca d’un interès amagat.


L’EQUIVALENT (Meritxell Morcillo)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit un forat negre teixit de parracs
de neu, el dia la llum naixent
del matí, l’hivern l’escalfor de la llar
de foc, la primavera l’eufòria exuberant,
l’estiu calor i remor de persones,
la tardor fulles caient, grocs, verds
i marrons.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Meritxell pura des del naixement.


dissabte, 30 de novembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (II)


Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli


L’equivalent (Laida Elizondo)

L’equivalent de què?
            Tot, sempre,
té el seu equivalent:
            La nit un món d’ombres, silencis
i petits secrets, el dia una finestra transparent
a les rutines, l’hivern una habitació freda
i inhòspita, la primavera un prat ple de colors i aromes,
l’estiu vacances, crits de joia dels infants,
la tardor l’esquelet d’un bosc, olor d’humitat
i de fusta cremada.
            Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Laida vivint l’incertesa d’un moment.



L'equivalent  (Ángela Sáez)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     La nit foscor, fred, tothom es refugia
a casa seva, el dia tothom fa la seva feina,
l’hivern vestim els carrers i les cases,
la primavera totes les flors floreixen,
l’estiu el millor moment de l’any,
la tardor les fulles cauen i els bolets
surten.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Ángela moltes paraules se’n van volant.


L'equivalent (Pol Garcia)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit evoca els temors més obscurs i
amagats, el dia les rialles
i l’alegria, lhivern un mar de boira
fins a les dotze, la primavera la sang altera,
l’estiu tot el que és bell reviu,
la tardor vents de tramuntana
amb fervor.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Pol, que bo!

L'equivalent (Laura Pujols)

L’equivalent de què?
                                Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                     la nit uns ulls tancats,
tot és gris, el dia un papalló bat
les ales, l’hivern un raig de llum dins el cor,
la primavera, un color intens,
l’estiu una copa a la vora del mar,
la tardor olor de tancat i fulles
seques.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Laura, amb una rialla cara al vent.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Metàfores i autoimatge del jo (I)


..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli




L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)

L'equivalent de què?
Tot, sempre, 
té el seu equivalent. 
la nit, una caixa de sabates
foradada, el dia un llençol blanc
estès al planell, l'hivern, mantes
bufandes i algun refredat, la primavera
explosió de colors, l'estiu, vestits, remullades
i massa calor, la tardor, pluja, gotes,
paraigües.
Jo, si per un atzar algú crida el meu nom,
diré Mariona innovadora de la màgia moderna.

L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)

L'equivalent de què?
Tot, sempre, 
té el seu equivalent. 
la nit una cortina negra 
amb botons lluminosos, el dia un passeig
pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la llar de foc
l'estiu, festa major, alegria i diversió, 
la tardor, castanyes i bolets, 
ventall de colors càlids. 
Jo, si per atzar algú crida el meu nom, 
diré Sònia amb un somriure de felicitat. 

L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)

L’equivalent de què?
                                               Tot sempre,
té el seu equivalent:
                                   la nit temps de silenci
i de son, el dia temps de moviment
i veus, l’hivern boira, fred
i papers, la primavera el verd florit,
l’estiu aigua i temps lliure,
la tardor fulles grogues, temps suau
i càlid.
                                   Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré M. Àngels verdaguerejant tot temps.

 

dissabte, 23 de juny del 2012

La maduresa en la lectura


52. Molts lectors adults són lectors juvenils, en el sentit que aturen el seu desenvolupament lector en el moment en què un text presenta algunes dificultats d’interpretació, i davant de la pregunta que els donaria el pas a la maduresa, que és: ¿Vull fer un petit esforç per preocupar-me per la tècnica literària?, decideixen que no, que només accepten llegir llibres sense dificultats, i així aturen el seu desenvolupament com a lectors. En aquest sentit, totes les obres del gènere best-seller comercial són lectures juvenils. Si molts adults pares i professors mostren prevenció a l’hora de donar aquests llibres als joves és només per raons morals, no per raons de comprensió. La franja ampla de lectors que no accepten l’esforç d’accedir a nivells més alts de lectura se situa entre els 14 i els 99 anys.

Emili Teixidor. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2012, p. 38.

   La majoria de lectors llegeixen llibres que no impliquin concentrar-se molt i que siguin de fàcil lectura per no perdre el fil narratiu. Això comporta que el text literari sigui proper a ells i que el vocabulari sigui entenedor. Tenint en compte aquests factors, i que el que més es ven són els best-seller, què porta que un lector esculli aquest tipus de gènere?
   En primer lloc, la majoria de la societat no està acostumada a llegir llibres que aportin riquesa intel·lectual. Em refereixo a llegir diferents tipus de textos literaris i, a més a més, que continguin un vocabulari que no utilitzem diàriament, obres literàries que donen al lector uns coneixements per tal de desenvolupar el seu coneixement (poesia, teatre, assajos, narrativa, etc.). Això, és clar, implica un esforç a l’hora de llegir, fet que molts lectors no estan disposats a realitzar ja que molts d’ells llegeixen per plaer i no per haver de fer un treball per entendre un text.
   En segon lloc, perquè la família no apropa els infants a aquests tipus de llibres, si la família en qüestió no en llegeix.
   En tercer lloc, perquè el nostre entorn ens brinda l’oportunitat d’escollir un best-seller abans que un llibre que aporta molt més intel·lectualment: en una llibreria, el que ens mostren a primera vista, i en grans quantitats, són els best-sellers i, per donar suport a aquest gènere, molts cops el reprodueixen en el cinema. Per trobar un llibre més enriquidor s’ha de buscar en la prestatgeria i, molt sovint, sols n’hi ha un.
   Amb el que dic, no estic en contra dels best-sellers ja que serveixen per gaudir de la lectura en un moment de relaxament i per evadir-nos, però els adults i els mestres hem d’oferir als infants, des de ben petits, tot tipus de gèneres literaris per tal que quan tinguin 14 anys puguin continuar tenint la possibilitat i el gust de llegir llibres de diferents gèneres, ja que contribueix a obrir la ment del lector i a tenir més riquesa intel·lectual i, per tant, a ser més crític en aquesta societat.

Empar Pérez

Un truc per a un llibre


5. [...] La tècnica d’algun professor era arribar a classe amb tres llibres i anunciar que tot seguit parlaria de dos llibres que portava. Els alumnes l’avisaven que eren tres i no pas dos, ell feia cara de sorpresa i retirava immediatament el llibre intrús, mentre comentava que no era pas un llibre per a ells, amb temes massa compromesos per la seva edat, i els deia que la seva lectura requeria un esforç superior al que ells podien fer, que fins i tot lectors més experimentats podien sucumbir perillosament a les propostes de l’autor. No parlava més d’aquest llibre i es passava la classe parlant dels altres dos. Un cop acabada la lliçó, es descuidava els tres llibres sobre la taula. Tots els alumnes es llançaven sobre el llibre proscrit, del qual ni tan sols havia esmentat el títol. I tots se n’apuntaven la referència i el llegien, i uns quants, a més, llegien els llibre comentats i recomanats.

Emili Teixidor. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2012, p. 18.

   He trobat genial aquesta idea. Penso que és una molt bona estratègia per aconseguir encuriosir els alumnes sobre un llibre. El fet de primer ignorar-lo, i després fer creure als alumnes que no són capaços d’entendre aconsegueix donar-li una màgia i un misteri que ja d’entrada fan que el llibre esdevingui interessant. Tots sabem que els nens tendeixen a provar allò no permès o prohibit, així doncs l’estratègia segur que funciona.
   Ara bé, ens hem d’assegurar que el llibre que ocultem sigui un bon llibre i que realment la majoria dels alumnes puguin trobar plaer en la seva lectura. Si la proposta és més aviat decebedora, els alumnes no tindran un gaire bon record d’aquesta “malifeta” que és haver espiat el llibre prohibit. De la mateixa manera no ens assegurem que els dos llibres que presenta el mestre siguin llegits, però sí que podem haver despertat l’interès d’algun alumne i que procedeixi a la seva lectura.

Marc Rodríguez