Dos microrelats: Missatge de Nadal i Acords previs

Missatge de Nadal

 

Admireu la bellesa de les flors i de la música. Gaudiu amb els espectacles de circ i les pel·lícules còmiques. Entusiasmeu-vos amb la innocència dels infants i l’encant d’una dona bonica.  

  El meu desig és compartir tot allò que em fa feliç amb la resta del món. Aquestes dates són temps de bons auguris, de bons propòsits i, sobretot, d’alegria. Bon Nadal!

  Adolf Hitler,  24 de desembre de 1940

 

Acords previs

–Sí, un moment... hem dit que tindrem dos fills.

–Potser tres i tot. No, no, deixem-ho en dos.

–I un gos, un carlino marró amb una taca negra al front.

–Ho has pensat bé? Són molt cuquis, però amb els fills ja tindrem prou feina.

–Tens raó. Però centrem-nos en el jardí, que hi posarem al jardí?

–Una renglera de geranis vermells, un boix, potser una sorrera i un gronxador per als nens... Ah, no t’oblidis de la barbacoa per les trobades amb els amics.

–Ens hem descuidat decidir en quin cantó del llit dormirem. Tens cap preferència?

–No.

–Llavors trio jo, l’esquerre.

–Ho tens tot anotat?

–Sí, un cop ho haguem firmat ja em pots convidar a fer el gintònic.

Laida Elizondo Alday
 

L'ÚLTIM

Últim partit de la temporada, últim penal, es decideix tota una lliga. El president té el cava preparat i també la prima als seus jugadors. El meravellós porter Zamora es col·loca bé els guants, pica amb el taló del seu peu esquerre el primer pal de la porteria que defensa. Es centra al mig dels dos pals de la porteria. Un davanter suplent, que acaba de sortir al terreny de joc, xuta la pilota amb poca intensitat. Un raig de llum enlluerna els ulls de l’Aleix Zamora, que perd la pilota de vista. Gol! “pip-pip” final del partit de segona catalana.

 Laura Pujols

La confiança fa fàstic

-      

––Bon dia, que té una barra de pa?

––No, perdoni però això és una Drogueria i no hi ha res comestible aquí.

––Ah, doncs té una garrafa de lleixiu?

––Sí, això sí.

––Quant val?

––1,50€ 
––Ah, d’acord. Bé, de fet no la necessito pas amb urgència. No sé ni per què he entrat perquè ja em semblava que no veníeu pas pa. Ah, saps què? L’altre dia la veïna del costat va tornar a entrar a casa seva amb un altre home. No sé pas què en farem d’aquesta noia, en una setmana ja en són cinc de diferents. En fi, me’n vaig al supermercat que em falta lleixiu i allà és més barat.

Meritxell Morcillo

Metàfores i autoimatge del jo (i III)

Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L’EQUIVALENT  (Meritxell Martínez Subiràs)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit màgic misteri, pau silenciosa i obscuritat

estrellada, el dia estrés agitat, claror enlluernada i soroll

emmotllat, l’hivern clara foscor, trista alegria i fred

abrigat, la primavera joiosa inspiració, pluja esperançadora i somnis poncellats,

l’estiu experiències viscudes, moments exprimits i calor amarada,

la tardor ombra envermellida, fulles cruixents i intrepidesa

abatuda.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Meritxell sacrifici per a la recerca d’un interès amagat.

L’EQUIVALENT (Meritxell Morcillo)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit un forat negre teixit de parracs

de neu, el dia la llum naixent

del matí, l’hivern l’escalfor de la llar

de foc, la primavera l’eufòria exuberant,

l’estiu calor i remor de persones,

la tardor fulles caient, grocs, verds

i marrons.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Meritxell pura des del naixement.

Metàfores i autoimatge del jo (II)

Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L’equivalent (Laida Elizondo)

L’equivalent de què?

            Tot, sempre,

té el seu equivalent:

            La nit un món d’ombres, silencis

i petits secrets, el dia una finestra transparent

a les rutines, l’hivern una habitació freda

i inhòspita, la primavera un prat ple de colors i aromes,

l’estiu vacances, crits de joia dels infants,

la tardor l’esquelet d’un bosc, olor d’humitat

i de fusta cremada.

            Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Laida vivint l’incertesa d’un moment.

L'equivalent  (Ángela Sáez)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     La nit foscor, fred, tothom es refugia

a casa seva, el dia tothom fa la seva feina,

l’hivern vestim els carrers i les cases,

la primavera totes les flors floreixen,

l’estiu el millor moment de l’any,

la tardor les fulles cauen i els bolets

surten.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Ángela moltes paraules se’n van volant.

L'equivalent (Pol Garcia)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit evoca els temors més obscurs i

amagats, el dia les rialles

i l’alegria, l’hivern un mar de boira

fins a les dotze, la primavera la sang altera,

l’estiu tot el que és bell reviu,

la tardor vents de tramuntana

amb fervor.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Pol, que bo!

L'equivalent (Laura Pujols)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit uns ulls tancats,

tot és gris, el dia un papalló bat

les ales, l’hivern un raig de llum dins el cor,

la primavera, un color intens,

l’estiu una copa a la vora del mar,

la tardor olor de tancat i fulles

seques.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Laura, amb una rialla cara al vent.

Metàfores i autoimatge del jo (I)

..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit, una caixa de sabates

foradada, el dia un llençol blanc

estès al planell, l'hivern, mantes

bufandes i algun refredat, la primavera

explosió de colors, l'estiu, vestits, remullades

i massa calor, la tardor, pluja, gotes,

paraigües.

Jo, si per un atzar algú crida el meu nom,

diré Mariona innovadora de la màgia moderna.

L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit una cortina negra 

amb botons lluminosos, el dia un passeig

pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la llar de foc

l'estiu, festa major, alegria i diversió, 

la tardor, castanyes i bolets, 

ventall de colors càlids. 

Jo, si per atzar algú crida el meu nom, 

diré Sònia amb un somriure de felicitat. 

L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)

L’equivalent de què?

                                               Tot sempre,

té el seu equivalent:
                                   la nit temps de silenci

i de son, el dia temps de moviment

i veus, l’hivern boira, fred

i papers, la primavera el verd florit,

l’estiu aigua i temps lliure,

la tardor fulles grogues, temps suau

i càlid.

                                   Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré M. Àngels verdaguerejant tot temps.