Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli
L’EQUIVALENT (Meritxell Martínez Subiràs)
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit màgic misteri, pau silenciosa i obscuritat
estrellada, el dia estrés agitat, claror enlluernada i soroll
emmotllat, l’hivern clara foscor, trista alegria i fred
abrigat, la primavera joiosa inspiració, pluja esperançadora i somnis poncellats,
l’estiu experiències viscudes, moments exprimits i calor amarada,
la tardor ombra envermellida, fulles cruixents i intrepidesa
abatuda.
Jo, si per atzar algú crida el
meu nom,
diré Meritxell sacrifici per a la
recerca d’un interès amagat.
L’EQUIVALENT (Meritxell
Morcillo)
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit un forat negre teixit de parracs
de neu, el dia la llum naixent
del matí, l’hivern l’escalfor de la llar
de foc, la primavera l’eufòria exuberant,
l’estiu calor i remor de persones,
la tardor fulles caient, grocs, verds
i marrons.
Jo, si per atzar algú crida el
meu nom,
diré Meritxell pura des del naixement.