Metàfores i autoimatge del jo (i III)

Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L’EQUIVALENT  (Meritxell Martínez Subiràs)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit màgic misteri, pau silenciosa i obscuritat

estrellada, el dia estrés agitat, claror enlluernada i soroll

emmotllat, l’hivern clara foscor, trista alegria i fred

abrigat, la primavera joiosa inspiració, pluja esperançadora i somnis poncellats,

l’estiu experiències viscudes, moments exprimits i calor amarada,

la tardor ombra envermellida, fulles cruixents i intrepidesa

abatuda.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Meritxell sacrifici per a la recerca d’un interès amagat.

L’EQUIVALENT (Meritxell Morcillo)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit un forat negre teixit de parracs

de neu, el dia la llum naixent

del matí, l’hivern l’escalfor de la llar

de foc, la primavera l’eufòria exuberant,

l’estiu calor i remor de persones,

la tardor fulles caient, grocs, verds

i marrons.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Meritxell pura des del naixement.

Metàfores i autoimatge del jo (II)

Poema aconduït..., a partir de "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L’equivalent (Laida Elizondo)

L’equivalent de què?

            Tot, sempre,

té el seu equivalent:

            La nit un món d’ombres, silencis

i petits secrets, el dia una finestra transparent

a les rutines, l’hivern una habitació freda

i inhòspita, la primavera un prat ple de colors i aromes,

l’estiu vacances, crits de joia dels infants,

la tardor l’esquelet d’un bosc, olor d’humitat

i de fusta cremada.

            Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Laida vivint l’incertesa d’un moment.

L'equivalent  (Ángela Sáez)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     La nit foscor, fred, tothom es refugia

a casa seva, el dia tothom fa la seva feina,

l’hivern vestim els carrers i les cases,

la primavera totes les flors floreixen,

l’estiu el millor moment de l’any,

la tardor les fulles cauen i els bolets

surten.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Ángela moltes paraules se’n van volant.

L'equivalent (Pol Garcia)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit evoca els temors més obscurs i

amagats, el dia les rialles

i l’alegria, l’hivern un mar de boira

fins a les dotze, la primavera la sang altera,

l’estiu tot el que és bell reviu,

la tardor vents de tramuntana

amb fervor.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Pol, que bo!

L'equivalent (Laura Pujols)

L’equivalent de què?

                                Tot, sempre,

té el seu equivalent:

                     la nit uns ulls tancats,

tot és gris, el dia un papalló bat

les ales, l’hivern un raig de llum dins el cor,

la primavera, un color intens,

l’estiu una copa a la vora del mar,

la tardor olor de tancat i fulles

seques.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Laura, amb una rialla cara al vent.

Metàfores i autoimatge del jo (I)

..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit, una caixa de sabates

foradada, el dia un llençol blanc

estès al planell, l'hivern, mantes

bufandes i algun refredat, la primavera

explosió de colors, l'estiu, vestits, remullades

i massa calor, la tardor, pluja, gotes,

paraigües.

Jo, si per un atzar algú crida el meu nom,

diré Mariona innovadora de la màgia moderna.

L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit una cortina negra 

amb botons lluminosos, el dia un passeig

pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la llar de foc

l'estiu, festa major, alegria i diversió, 

la tardor, castanyes i bolets, 

ventall de colors càlids. 

Jo, si per atzar algú crida el meu nom, 

diré Sònia amb un somriure de felicitat. 

L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)

L’equivalent de què?

                                               Tot sempre,

té el seu equivalent:
                                   la nit temps de silenci

i de son, el dia temps de moviment

i veus, l’hivern boira, fred

i papers, la primavera el verd florit,

l’estiu aigua i temps lliure,

la tardor fulles grogues, temps suau

i càlid.

                                   Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré M. Àngels verdaguerejant tot temps.