Metàfores i autoimatge del jo (I)

..., a partir del poema "L'equivalent" de Joan Vinyoli

L'EQUIVALENT (Mariona Prats Casadesús)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit, una caixa de sabates

foradada, el dia un llençol blanc

estès al planell, l'hivern, mantes

bufandes i algun refredat, la primavera

explosió de colors, l'estiu, vestits, remullades

i massa calor, la tardor, pluja, gotes,

paraigües.

Jo, si per un atzar algú crida el meu nom,

diré Mariona innovadora de la màgia moderna.

L'EQUIVALENT (Sònia Mulleras Aulet)

L'equivalent de què?

Tot, sempre, 

té el seu equivalent. 

la nit una cortina negra 

amb botons lluminosos, el dia un passeig

pel riu de la vida, l'hivern una tarda vora la llar de foc

l'estiu, festa major, alegria i diversió, 

la tardor, castanyes i bolets, 

ventall de colors càlids. 

Jo, si per atzar algú crida el meu nom, 

diré Sònia amb un somriure de felicitat. 

L’EQUIVALENT (M. Àngels Verdaguer)

L’equivalent de què?

                                               Tot sempre,

té el seu equivalent:
                                   la nit temps de silenci

i de son, el dia temps de moviment

i veus, l’hivern boira, fred

i papers, la primavera el verd florit,

l’estiu aigua i temps lliure,

la tardor fulles grogues, temps suau

i càlid.

                                   Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré M. Àngels verdaguerejant tot temps.