De poesia a prosa, "Tinc una capseta plena de cançons..."

Hi havia una vegada una nena que estava envoltada de cançons. Les guardava pertot arreu: a dins d’una capseta, en el seu cor, en un bagul, en un armari... En tenia tantes, tantes, que no sabia exactament quantes! Fins i tot les cançons s’escapaven dels llocs on es trobaven. Però la nena va dir que si volíem tenir aquestes cançons havíem de fer certes accions: fer-li un gran petó, deslligar el cordill de la capseta, obrir l’armari i el bagul, etc.
   I sabeu què és el més bonic? Que aquesta nena deia que si volíem cantar aquestes cançons, totes, totes ens les donava!
   I vet aquí que la capseta s’obria i es tancava quan nosaltres volíem cantar.

Empar Pérez Aracil

Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 186.