 |
| *** |
(a partir del poema "Un bon jutge" de Joana Raspall)
Hi havia
una vegada, en el país dels coberts, dues veïnes que sempre estaven discutint.
L’una
era la Forquilla, llarga, alta, seca i amb quatre puntes afilades al cap. L’altra
era la Cullera, alta, més plena i amb una copa al cap. Totes dues tenien la
necessitat de saber quina era millor, quina servia més per menjar.
La Forquilla sempre deia que era més
bona aixafant patates i punxant els aliments. La Cullera es defensava dient que
ella podia remenar les olles i pescar la sopa.
Cansades
de barallar-se, van anar a buscar un àrbitre, el senyor Ganivet, perquè valorés
quina de les dues era millor per menjar.
El
ganivet, després d’escoltar-les, els va fer veure que totes dues tenien raó. Cada
una és diferent, té unes característiques i habilitats que fan que siguin
úniques i especials.
El
Ganivet els va explicar que els aliments són variats i que gràcies a la
Forquilla i a la Cullera ens els podem menjar tots... perquè... Com ho faríem per
menjar flams si no hi hagués coberts com les Culleres? I com ho faríem per
menjar espaguetis si no hi hagués coberts com les Forquilles?
Les dues veïnes es van
adonar que juntes es complementaven perfectament i que podien aconseguir donar
de menjar a tothom! Així que des d’aquell dia anaven sempre juntes cap a la taula!
Cristina Torrents
***Poesies amb suc. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2009, p. 44.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari